A l'institut de Utrillas (Teruel), els alumnes expulsats treballen en benefici de la comunitat: han engegat un programa perquè els alumnes expulsats per faltes de disciplina no es quedin a casa sense fer res, el temps que duri el seu càstig l’han d’emprar-lo a treballar en benefici de la comunitat.
Veure la notícia a tve
Associació de Mares i Pares de l’Institut Bisbe Sivilla,
Calella (Barcelona).
Aquest blog es una eina participativa en la que volem recollir opinions, propostes i el sentiment de les famílies dels alumnes de l’Institut.
4 comentaris:
Què voleu que us digui? Jo sempre he tingut el dubte si això de l’expulsió és un càstig o un premi..... Pels pares, un càstig, sense cap dubte! (perquè a tots els pares ens agrada que els nostres fills estiguin adaptats i siguin acceptats, ja que això vol dir que, independentment de que tots som diferents, han aprés una de les grans normes que fan que una societat vagi endavant: el respecte als altres). Pels alumnes..... no sé, si exceptuem el moment en que han de comunicar als pares l’expulsió, la resta em sembla més un privilegi de “mini-vacances” que un càstig disciplinari.
Sancionar a algú que, de per si mateix, ja no li atrau gaire el tema dels estudis i el món que l’envolta (classes, professors, companys...) amb una expulsió, no crec que sigui d’ajuda ni per a ell ni per la resta de la societat.
Malauradament, no hi ha un remei màgic..... però, potser, allò de dur a terme alguna mena de treball per a la comunitat (al poble, a l’institut, a l’escola...), transmet a l’alumne expulsat la idea que els estudis són importants, però que el respecte als altres és imprescindible.
.....I, qui sap?, potser, fins i tot, troba alguna activitat que li sembla engrescadora, que el fa adonar-se que pot gaudir mentre aporta un benefici a la societat: De gran vull ser.....
Mar
A mi em sembla força positiu, com diu la Mar en l'últim paràgraf, potser els hi obre el gustet per algun ofici i tot, qui sap?
Úrsula.
Bien, estoy con Mar; en todos los sentidos.
Totalment d'acord amb Mar.
Afegir la reflexió de que fins a quin punt el professorat te part de responsabilitat (o negligència)en aquest fracàs.
anònim
Publica un comentari a l'entrada