El programa Educat 1x1 es com s'anomena al projecte en el que els ordinadors es fan servir com el llibre de text i que ha començat a funcionar al nostre institut, al igual que en altres molts arreu de Catalunya, en el present curs. S'han viscut moments de incertesa i fins i tot de caos en els curs (primer i segon d'ESO) que han estat els “pioners”. A la última reunió del Consell Escolar que tindrà lloc el 30 de juny es parlarà de les perspectives que el 1x1 ofereix pel proper curs en el que està previst que les classes amb ordinadors seran primer, segon i tercer d'ESO.
Coincidint en el temps un grup de pares ens han fet arribar un correu amb algunes reflexions que varen sorgir conjuntament amb altres pares després de la reunió informativa sobre les colònies.
Inicialment ferms partidaris de la informatització, eina molt potent a l'aula que afavoreix l'atenció a la diversitat i la cohesió, i els objectius generals previstos en el projecte, amb el temps i, després d'haver conviscut amb les nombroses anomalies i amb els no pocs obstacles, han acabat molt desencisats i desconcertats.
L'ordinador forma part de les nostres vides i, és evident, els nostres fills han de desenvolupar la competència digital en el seu màxim potencial quan més aviat millor. A més, és el seu entorn, l'entorn en el que han crescut i estan creixent. Coneixen aquest mitjà a la perfecció i, per tant, saben localitzar la informació i fer la recerca necessària per a qualsevol tasca (potser amb una enciclopèdia no se'n sortirien tan fàcilment), la qual cosa potencia la seva autonomia.
Ara bé, els ordinadors no poden ser els protagonistes a l'aula, entre altres coses perquè són màquines. Les persones han de ser les autèntiques protagonistes. Cada cop resulta més complicat aconseguir l'atenció dels estudiants. Estan totalment enganxats a la pantalla de l'ordinador, no sempre fent el que toca, però gairebé sempre connectats al messenger o al facebook quan falta algun professor o en hores lliures. El professorat, ara més que mai, ha d'estar vigilant, en tot moment, què està fent l'alumnat, dedicant esforços a controlar que es cou en aquesta pantalla minúscula i en cadascuna de les finestretes minimitzades i, coneixedor que, així que es giri se n'obriran nombroses de noves amb jocs, espais amb continguts no apropiats, etc.
I, com que són màquines, els ordinadors s'espatllen: agafen virus, es trenquen, es congelen, bloquegen, etc. Així, els alumnes perden documents desats, modifiquen documents quan no s'havia de fer, dedicant també esforços en allò que, a priori, no haurien de fer. A nivell organitzatiu, els ordinadors triguen a posar-se en marxa, en carregar programes, en processar dades. Com que els estudiants els tenen “tunejats”, alguns ordinadors processen dades més lentament que altres. Això ralentitza enormement el ritme i l'evolució de la classe. Fins al punt que, en condicions normals, en una classe tradicional d'"abans" (amb llibre i amb suport informàtic, per exemple) hom podia arribar a cobrir entre un 20 i un 30% més de programa.
Per tal que aquest programa funcioni correctament, és bàsic que hi hagi una bona connectivitat: això ara per ara, no és així. Imaginem la frustració que sent el professorat quan, després d'hores i hores de preparació de temaris, arriba a classe i...els ordinadors no es poden connectar a la xarxa (i això, desgraciadament, passa sovint). Passem al pla "B"- fotocòpies... Arriba un punt que les fotocòpies passen a ser el més habitual- però el que s'aconsegueix amb aquesta opció és desorientar l'alumnat. No saben què han de preparar, què han d'estudiar per a l'examen: el dia de la prova tant sols tenen un plec de papers per a estudiar. Conseqüència: davallada dels resultats acadèmics, en algunes assignatures. El problema, a més, es trasllada a casa: els pares no sabem com orientar-los, com ajudar-los perquè, és clar, tot el material que han treballat a l'aula o bé es troba a l'ordinador (vés tu a saber on?) o bé en papers fotocopiats. Alguns pares tenen la preocupació de que, en no tenir coneixements d'informàtica, no poden donar suport als seus fills en aquest tema.
En un altre nivell de la nostra reflexió, malgrat no ser un experts en aquest camp, hi ha un tema que preocupa especialment: no ens hem aturat a pensar si el fet que els nostres fills passin tantíssimes hores davant d'una màquina pot comportar algun tipus de problema de salut; pensem que, després d'haver passat tot el dia a l'escola davant de l'ordinador, arriben a casa i continuen treballant, fent deures, o, simplement, xatejant, amb l'ordinador. La interacció i l'exposició continuada durant llargs períodes de temps amb i davant les màquines, no pot ser gens beneficiós. El que és clar és que una pantalla tant petita d'entrada pot propiciar problemes oculars.
Els països que van desenvolupar aquest projecte abans que Catalunya (Noruega, entre altres) el van abolir fa temps, perquè va resultar poc menys que un fracàs: davallada acadèmica considerable.
Bé, segur que no s'han comentat molts aspectes positius de l'aplicació del programa Educat 1x1, segur que és un instrument molt útil però que ha de ser complementari del llibre o, si més no, utilitzat en algunes assignatures on el seu ús aconsegueixi una clara i demostrada millora acadèmica.
Els vostres comentaris els farem arribar al Consell Escolar de final de curs
5 comentaris:
Segur que ni tot és bó ni tot dolent, jo particularment hi estic força a favor.
Fins i tot penso que s'aprofita molt poc (en el cas de la meva filla per català, castellà i mates basicament). Segur que se'n fa mal ús en determinats moments però potser es per la novetat?? no ho sé del cert, però jo l'hi donaria una altra oportunitat.
Úrsula Soetekou.
Soc mare d'una alumne de primer d'ESO, personalment i en el nostre cas pensem que ha estat un fracàs, sigui per la novatada, sigui perque la nena no està prou madura i està més pendent de la resta, penso que s'hauria de poder combinar les noves tecnologies amb els llibres de text.Encara necesiten estudiar passant els fulls i assenyalant el més important.Amb l'ordinador tenen masses estímuls, si als propis pares ens costa poder controlar quan, hi com han de treballar, penso que als mestres els hi afegim una tasca encara més difícil, doncs no és un alumne sol, sinó un grup.
D'altra banda,l'editorial Digital Text, és bastant dolenta, tan pots trobar conceptes i temes de tercer barrejats amb els de primer, com conceptes molt elevats .
Ens agradaria saber com responen els altres pares i quina opinió o conclusió se'n treu a la reunió del consell escolar.
Teresa Folgado
tot es bo, llibres, ordinados i mes angles. montse
La nostra filla, ha fet 1 Eso, i ha estat realmente un curs molt complicat, i no creiem que realmente funcioni, a part de que es distreguin més o menys, deu ser difícil en una aula controlar-los a tots. La seva concetració es deu dispersar bastant.
Treballar amb ordenador ha de ser un complement, una eina més.
No podem basar l´aprenentatge dels nens amb l´us al 100% de l´ordinador, perquè realment no funciona del tot bé.
No és un sistema àgil de treball, les pantalles són massa petites i es perd temps pujant i baixant el cursor i buscant informació per la pantalla.
Hi ha mestres que ni l´han fet servir (que ja ens sembla bè) però per contra no han tingut un suport amb el llibre de text.
Creiem que s´haurien de combinar les dues coses.
Ja hi ha professors que treballen via mail, enviant exercicis i infomació, i ja és una bona manera de combinar sistemes informàtics, amb el llibre de text.
Joan i Alícia
Hola, sóc pare d'una alumna que ha fet 1r d'ESO. Jo estic a favor de les noves tecnologies i que el seu ús idealment ha de ser integral en l'educació dels alumnes. El tema de tenir una classe d'informàtica o similar com una eina més, està esgotada. Ara bé, el que no estic d'acord és amb l'experimentació amb els nostres fills. Ens hem trobat immersos en fer servir integralment unes eines sense que 1) la infraestructura (xarxa, bloquejos, etc) sigui realment funcional, 2) les eines educatives (llibres, material auxiliar, metodologies, etc.) estiguin ben desenvolupades i contrastades, 3) la preparació dels professors hagi estat homogènia, 4) els pares haguem rebut formació i orientació en com afrontar l'ús de les noves eines i com poder seguir i ajudar als nostres fills i 5) els alumnes s'hagin preparat en la nova metodologia, en un canvi de sistema radical respecte al que estaven acostumats, malgrat que s'ha de reconèixer que ells són els que més bé i ràpid s'adapten.
El resultat de tot plegat ha estat força desastrós amb un ús molt desigual de la tecnologia per matèries i professors i amb una desorientació total dels pares. És cert que s'ha perdut molt temps que s'hauria pogut invertir millor. Però no crec que sigui just demonitzar la tecnologia. De fet, crec que tenim uns problemes de fons més importants sobre projecte educatiu en general, unanimitat de criteris i coordinació dels professors, facilitació de tècniques d'aprenentatge, gestió del temps, etc. A voltes s'ha tractat aquests alumnes de primer (no cal recordar que encara tenien 12/13 anys) com si fossin estudiants d'universitat en com espavilar-se (cerca d'informació independent, selecció d'informació rellevant, gestió del temps, agafar apunts, etc) mentre que per altra banda se'ls tracta com nens petits on el que compte és que presentin les llibretes ben polides i els deures fets i això pot modificar la seva nota d'exàmens a la baixa.
En defintiva estic absolutament admirat com els alumnes han estat capaços d'adaptar-se, més o menys bé, a les noves metodologies i a les idiosincràcies de cada matèria i professor, a més d'haver-se d'adaptar a un nou entorn social, i tot plegat amb 12 anys. Però crec que un projecte educatiu més estructurat i treballat ajudaria molt en el procés d'aprenentatge dels nostres fills i en el seguiment i suport que hi poguem donar els pares. Si és així, crec que el tema ordinadors esdevindrà anecdòtic per si sol.
Francesc Peters
Publica un comentari a l'entrada